Heu d'utilitzar greix o oli per als coixinets de la bomba de grava?
Les bombes de grava mouen purins carregats de sorra i grava, de manera que reben vibracions i xocs constants. Al mateix temps, la humitat i la pols es troben a la carcassa del coixinet amb massa facilitat. Trieu la lubricació incorrecta i esteu mirant qualsevol cosa, des de temperatures elevades dels coixinets fins a un coixinet enganxat. La veritat és que tots dos poden funcionar - cadascun s'adapta a una situació diferent.
El greix és semi-sòlid. Un cop l'heu empaquetat, s'enganxa a les pistes i a la gàbia. Si el segell es desgasta una mica, el greix en si funciona com una barrera, ajudant a mantenir una mica d'aquest fang i aigua fora. El greix és una opció realment pràctica per a llocs sense vigilància o sense ajuda de manteniment. Només cal que introduïu greix fresc amb una pistola de manera regular per treure el greix vell - sense necessitat de vigilar el nivell d'oli cada dia. L'inconvenient? El greix és dolent per portar la calor. Es basa principalment en la carcassa per treure calor dels coixinets. Feu funcionar la bomba a velocitats més altes o durant tot el dia, i el greix pot diluir-se i filtrar-se a mesura que pugen les temperatures i l'espessidor es talla. Acabeu amb residus de sabó asseguts allà dins que realment perjudiquen la lubricació. En general, el greix és l'aposta més segura per a les bombes de grava que funcionen a velocitats baixes o mitjanes.
El petroli, perquè flueix, inunda els elements rodants i transporta la calor ràpidament. També elimina les petites partícules de desgast a mesura que circula. Aquesta acció de refrigeració i neteja és exactament el que necessiten les grans bombes de grava quan funcionen contínuament a altes velocitats i càrregues pesades. Però el petroli té un punt feble: les foques. Si els segells de l'eix o els segells de laberint comencen a filtrar-se, el fang i l'aigua entraran i convertiran l'oli en llet en molt poc temps. Un cop això succeeix, l'oli perd les seves propietats lubricants. A més, la lubricació d'oli significa que heu de controlar els nivells d'oli, treure mostres i canviar l'oli a temps. Demana molta més atenció que el greix.
El que realment impulsa la decisió del greix-o-l'oli és la velocitat dels coixinets, les condicions de segellat i la quantitat de manteniment que la vostra tripulació pot fer de manera realista. Les bombes petites i mitjanes sovint funcionen a més de 1.000 rpm, però els seus valors de DN del coixinet (diàmetre del forat en mm × rpm) solen ser baixos. Si aquestes bombes es troben a l'aire lliure, en un túnel o en qualsevol lloc humit i polsós, enganxeu-vos amb greix, afegiu-hi un bon segell de laberint i re-engreixeu-vos de manera regular. Aquesta configuració normalment fa la feina. Per a bombes més grans que girin per sobre de 1.500 rpm -, especialment aquelles amb VFD que circulen a baixa velocitat i parell elevat durant hores, - la generació de calor augmenta. En aquests casos, la lubricació d'oli fa que sigui molt més fàcil mantenir les temperatures sota control. Col·loqueu un mirall i un respirador adequats i afegiu-hi un refrigerador d'oli si cal. Només assegureu-vos que el vostre lloc pot estar al dia amb les revisions i els canvis d'oli periòdics.
Molta gent es preocupa per les càrregues de xoc i assumeix que el petroli és imprescindible. En realitat, els cops són absorbits pels elements rodants i les pistes. Mentre el lubricant tingui prou-pressió extrema i additius anti-desgast, mantindrà una pel·lícula sota càrregues de xoc. Això val tant per al greix com amb l'oli. El que importa és utilitzar un greix amb classificació EP-, un oli d'engranatges EP o un oli de motor EP -, no si el lubricant és sòlid o líquid.
Això és el que veig al camp. Si una bomba prové de la fàbrica configurada per a greix i funciona a temperatures normals, i quan mireu que surt el greix vell, no està molt emulsionat, ennegrit o enganxat, continueu utilitzant greix. Segueix la regla "poc i sovint" i no engreixis-excés. Si purgueu el greix i observeu que és prim i blanc lletós, hi ha aigua. Fixeu el segell i netegeu la carcassa. Si el disseny original requereix oli, vigileu de prop l'estat de l'oli. Si es torna lletós, canvieu-lo de seguida i assegureu-vos que el respirador es mantingui sec. Per als models on podeu triar qualsevol dels mètodes, penseu-ho d'aquesta manera: si la bomba està a l'aire lliure on esquitxa el purí i no teniu personal de manteniment dedicat, el greix és el vostre amic. Si la bomba es troba a la seva pròpia habitació, teniu una rutina de gestió de lubricants i funciona sense parar, l'oli us donarà millors resultats a llarg termini.
Al final, la vida útil del coixinet depèn molt més de com cuideu les coses dia a dia - canvis puntuals de lubricant, segells efectius i la quantitat d'ompliment correcta - que de si trieu greix o oli. Tingueu-ho en compte i us estalviareu un munt de problemes.
